El fantasma del museo

Autor: Luis Leante
Col·lecció: Justino Lumbreras
Editorial: Edebé

Me llamo Cande Lumbreras y tengo diez años. Cuando me preguntan qué quiero ser de mayor, siempre respondo: «Detective privado, como mi padre». Has acertado: mi padre es el famoso Justino Lumbreras. Ahora ya puedo decirlo, porque después de resolver el caso del robo en la biblioteca de la baronesa von Bitter pasó de ser un detective más a ser el mejor. Por eso lo contrataron para resolver el misterio de un fantasma que robaba cuadros. Por suerte, mi padre contaba con la ayuda de su hija pequeña, es decir, yo, y con mis amigos Eduardo y Lucía. La cosa sucedió así: un buen día en el Museo de una Fundación desapareció un cuadro muy importante. Las cámaras no registraron nada, los guardias de seguridad no vieron nada extraordinario, pero por la mañana el cuadro no estaba en su sitio. Enseguida todos los medios de comunicación se pusieron de acuerdo en que el robo era obra de un fantasma que vivía en aquel edificio desde hacía un siglo: el fantasma de Adelina Riveiro.





11 comentaris:

  1. Hola soc la Clara de l'escola del Clot.
    Aquest llivre no m'ha agradat molt perquè era molt avorrit i avegadesno no entenia les paraules i les frases

    ResponElimina
  2. Hola sóc la Sofia de l'escola del Clot,
    el llibre ha sigut divertit al veure que aquest detectiu privat
    era molt despistat i resolia casos molt estranys.

    ResponElimina
  3. Hola,
    sóc l'Ela Macías de l'escola del Clot,
    aquest llibre ha sigut una mica aburrit pero hi havien moments que interesava.
    Ho recomano a la gent que vol viure por i aventura amb el llibre.
    Estaria bé que fiquesiu dibuixos per donar mes imaginació i donar mes ganes de llegir-ho, gràcies.

    ResponElimina
  4. Hola sóc el Pol Rivera de l'escola del Clot.
    Aquest llibre va d'un museu, on tots els dies una persona va allà a cuidar-lo i un cop va anar hi va veure que tot estava desordenat trencat i es va enfadar i va veure el fantasma i el museu es va dir "Museu Fantasma"

    ResponElimina
  5. Hola sóc l'Hugo de l'escola Jesuïtes Bellvitge.Aquest llibre no m'ha agradat molt perquè no hi ha massa dibuixos i no és molt divertit,jo no ho recomano.

    ResponElimina
  6. Hola,hem dic Pablo Rodríguez de l'escola Jesüites Belvitge.A mi m'ha agradat molt el llibre, és molt interesant i divertit.Cada capítol és ua historia diferent.Ho recomano molt.

    ResponElimina
  7. Hola! Sóc l'Alelí de l'escola Jesüites Bellvitge.
    Aquest llibre és molt interessant.
    A mi m'ha recordat a u diari.
    Es super misteriós, ho recomano molt.

    ResponElimina
  8. Hola sóc la Núria Galmán de l' escola del Clot.
    No m'ha agradt molt el llibre. El detectiu era molt lent buscant culpables i no el recomano. Però si voleu el podeu agafar.

    ResponElimina
  9. Hola,sóc l'Alejandro Sánchez Lorencio,de l'escola Jesuïtes Bellvitge.Aquest llibre té un argument molt llarg i definit,i això et fa no voler llegir-l'ho.No te cap ilustració,però la historia,historieta o misteri es molt impactadora i interesant.Ho recomanaria a nens/nenes de 10 anys o més per la falta de dibuixos,però us asseguro que ès xulíssim.Adéu.

    ResponElimina
  10. Hola, sóc l'Érika Domínguez Quiroga, de l'escola Jesuïtes Bellvitge. Aquest llibre tracta d'un nen que es diu Cande Lumbreres, té deu anys i vol ser detectiu privat.

    Aquesta historia es molt interessant jo la recomano.

    ResponElimina
  11. Hola, sóc la Lucía de l'escola Jesuïtes del Clot.
    Aquest llibre m'ha agradat molt perquè Justino ha de recuperar un quadre robat, tothom pensa que ha sigut un fantasma perquè les cameres no han gravat res.
    Qui l'haurà robat??

    ResponElimina